Documento sin título


[]
Preu: €

globetour

Ara podeu comprar-nos productes únics i originals d'Àsia i impresionants fotos del nostre viatge.



[xal Pashmina amb motius florals cosit a mà]
Preu: 41.00 €

Qui som >> Diari << Diari d'Alex Fotos Projecte Respostes Videos Qüestionari itinerari sponsors Altres viatgers Col·labora Contacte
   

Prenent el pols al món


Nom: Arantxa
Lloc: La Cellera de Ter, Catalunya, Espanya
Anys: 19
Ocupació: Estudiant

Quin creus que és el principal (o principals) problema que afecten al món?
Suposo que la diferència econòmica entre països, pobles i persones, i no em refereixo tan sols a que existeixi la pobresa, sinó a que aquesta sigui provocada pels anomenats 'països desenvolupats' i persones amb una economia més que elevada, que viuen al dia i per ells mateixos, i poca cosa més. Es parla d'aquests temes, es sap que existeix, però realment no ens impliquem massa en solucionar-ho. I sincerament, a aquestes alçades i tal com evoluciona la societat, ja no sé si té un remei generalitzat i a gran escala.
I bé, per altra banda, el famós canvi climàtic. Tot i que no sé si és tan famós, perquè fa pocs dies vaig llegir que un 13% de la població dels Estats Units no sap ni què és. Ho vaig trobar bastant indignant. Però fins que no siguem plenament conscients que som nosaltres els que ens hem d'adaptar a la natura, i no pas la natura a nosaltres, el planeta cada vegada està pitjor, mentre nosaltres ens pensem que cada vegada vivim millor.

Com es podria solucionar?
Podem prendre consciència individual, i intentar conviure amb les nostres conviccions. Fer reciclatge, participar en projectes de solidaritat, ser més amables... Podem prendre consciència de grup, amb xerrades, projectes, iniciatives... Però veig molt, molt difícil prendre una consciència més generalitzada. No hi ha una solució global, però si es poden anar introduint petits canvis amb molt d'esforç.

Què pots fer tu per a col·laborar en la seva solució?
Llegir, informar-me, i prendre part en projectes que vegi al meu abast.

Quin creus que és el principal (o principals) problema que afecten a la teva regió o entorn
A nivell local, la destrucció que s'està fent del paisatge. El túnel de Bracons, la MAT, l'eixamplament de l'eix, la contaminació progressiva del riu Ter, la tala de les muntanyes del voltant, el creixement dels polígons industrials... En pocs anys el paisatge està canviant moltíssim. I em temo que a aquest ritme, en deu anys això ja no semblaran pobles.

Com es podria solucionar?
Tinc prou diners per solucionar-ho??? No. I la qüestió és tan sols aquesta, els diners. Per més oposició que hi hagi de la majoria dels que vivim per aquí, per més manifestacions i escrits que es facin, per més firmes que es recullin, res no serveix. No hi veig solució. D'acord que potser és necessari aconseguir més electricitat, i aigua, i llocs de treball, però les coses sempre es podrien fer d'una altra manera. El problema és que les solucions alternatives, en un primer moment, sempre resulten cares, tot i que n'estic segura que a la llarga serien més profitoses per tots.

Què pots fer tu per a col·laborar en la seva solució?
Només puc aportar la veu, l'esforç i el treball en petit equip. Ja existeix desde fa anys el Projecte Rius, amb el qual es segueix l'evolució dels rius catalans. I també desde fa anys existeixen vàries plataformes contra la MAT.

Et consideres feliç? Perquè?
Bastant. Suposo que sempre ho podria ser més. Però sóc afortunada de tenir un bon lloc on viure, i de tenir amics, i d'estar estudiant el que m'agrada, i de tenir una feina, i de tenir il·lusions que algun dia, si m'ho proposo prou, aconseguiré.


De quina manera series més feliç?
Doncs veient que la resta de la gent també ho és.

Quin creus que pot ser el secret de la felicitat?
Sentir-se bé amb un mateix. Amb el que ets, amb la manera que tens d'actuar i de sentir. No fer el que toca fer, sino el que realment creus que has de fer. Evidentment, sempre que no facis mal a ningú.

Comentari:
Potser les respostes no contenen tot el que voldria dir, perquè son temes que donen molt de si, que s'han de reflexionar molt, i segur que d'aquí uns anys canviaran, perquè no sols les coses canvien, sino que les persones també. Ara sóc molt jove, i tampoc tinc l'experiència suficient per poder opinar amb plena convicció. Només espero que fent-me adulta canviï cap a millor, i que sigui capaç de comprendre cada vegada més, i d'ajudar en tot el que pugui. Perquè si haig de ser sincera, no visc pensant sempre en els altres, i això és ser egoísta, però també és trobar l'equilibri en el que vols obtenir i el que vols donar. No ho sé... Els sentiments són complicats, i precisament aquests són els que ens fan ser persones. Però suposo que durant la vida sempre tenim vàries opcions, i espero saber triar sempre la que sigui menys dolenta.

Documento sin título

 

Cómo vivir feliz sin libre albedríoDescargaros gratuitamente mi nuevo libro "Cómo vivir feliz sin libre albedrío" desde mi página web librealbedrio.info o visualizad este entretenido video de introducción: youtu.be/qZHnjjiivs0.