Documento sin título

globetour

Qui som >> Diari << Diari d'Alex Fotos Projecte Respostes Videos Qüestionari itinerari sponsors Altres viatgers Col·labora Contacte

 

Diari

Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.

Dia:   
        
País:   

‹ Anterior (29/10/2006)  MES   Següent (2006-12-28)›                     ‹ Anterior (2010-06-01 - US)  PAÍS   Següent (2010-06-15 - US)›



Spain



San Sebastian (veure sobre mapa)

28/11/2006:
Spain,+San+Sebastian Spain,+San+Sebastian


Diumenge vàrem fer molts pocs quilometres i no vàrem visitar cap poble o ciutat. Vàrem estar tot el matí conversant sobre alguns canvis que havíem d’afrontar abans d’iniciar el viatge a l’Àfrica. A la tarda vàrem estar conduint direcció La Rochelle, però no hi vàrem arribar perquè l’Alexandra va començar a tenir un fort mal de cap i va preferir que ens aturéssim a un petit poble.

Dilluns vàrem visitar La Rochelle, un antic port que antigament estava defensat per una gran cadena que privava l’entrada de vaixells enemics. Actualment resten les dues torres a l’entrada del port entre les quals es subjectava la cadena. La resta del poble és interessant, amb moltes arcades de pedra, cases també de pedra o pintades de blanc,... L’arquitectura cada vegada és més similar a la de la meva terra.

A la tarda vàrem seguir el camí cap el sud. Teníem planejat d’aturar-nos a Bordeaux per a visitar la ciutat, però finalment vàrem decidir seguir el viatge. Ja feia alguns dies que visitàvem pobles i ciutats sense tenir-hi cap contacte i es començava a fer una mica avorrit. Els nous indrets visitats no ens aportaven massa res de nou. D’altre banda, després de visitar els bonics paratges del Mont de Sant Michel i St. Maló la resta de pobles semblen perdre tot l’encant.

Avui teníem també teníem pensat d’aturar-nos a Bayonne però al final no ho hem fet, amb la intenció d’entrar aviat a Espanya per a trucar als meus pares i amics que ja estava arribant. I també per a visitar amb més calma San Sebastian (o Donostia en Euskera).

Ja havia estat a San Sebastian. L’anterior vegada era un dia assolellat que va coincidir amb una manifestació de suport a la banda terrorista ETA. Avui, el dia estava ennuvolat i San Sebastian més tranquil. Només el mar semblava trencar la tranquil·litat amb onades d’un o dos metres que alguns surfistes intentaven aprofitar. De totes maneres, el mar a la famosa platja de la Concha estava molt calmat, ja que està tancat en una gran badia. Apart de passejar pel passeig marítim també vàrem passejar pel bonic casc antic al peu del mont Urgull. Mentre estava fent unes fotos de la plaça de la constitució se’m va apropar un home d’entre un grup de sense-sostre i em va començar a donar conversa. Em va explicar que havia viatjat una mica per tot Europa i que ara tornava a estar a la seva terra natal. Li vaig preguntar si era complicat viure al carrer i em va comentar que depenia del temps. Finalment em va demanar que li fes una foto i que en arribar a casa li enviés a la seva filla que es deia Ainhoa. Em vaig acomiadar d’ell lliurant-li unes monedes i tornant a l’Alexandra que feia minuts que m’estava reclamant.




Vic (veure sobre mapa)

29/11/2006:
Spain


Avui hem visitat l’empresa Zalba Caldú a Saragossa que ens ha estat esponsoritzant tot aquest temps i s’han ofert de seguir-nos esporitzant durant la travessa Africana. Ha estat una reunió molt cordial. Ens han presentat totes les assegurances i assistència (entre ella sanitària) que ens podien oferir. Després de dinar amb ells hem seguit el camí cap a casa, Vic.

Està bé viatjar pel teu propi país amb algú estranger perquè et fa notar aspectes que fins llavors no havia donat importància, com les moltíssimes pintades a la carretera: “viva ETA”, “ETA asesinos” , “viva cuba comunista”, “no votes VCT” (no sé qui són), i un tot seguit de símbols nazis i anarquistes. Finalment, quan estàvem creuant els Monegros, una regió casi desèrtica, l’Alexandra m’ha fet fixar en la gran quantitat de camions que circulaven. En pocs minuts n’hem comptat cent i només deu cotxes. Deu cotxes circulant, perquè carregats als camions n’hi havia molts mes.

Hem sigut circulant unes hores més, per carreteres més conegudes, fins que finalment hem arribat a casa els meus pares. Amb una forta abraçada hem finalitzat aquesta primera part del viatge. Ara deixaré el diari en blanc fins a la següent etapa, molt més emocionant: Àfrica!





‹ Anterior (29/10/2006)  MES   Següent (2006-12-28)›                     ‹ Anterior (2010-06-01 - US)  PAÍS   Següent (2010-06-15 - US)›
Documento sin título

 

Cómo vivir feliz sin libre albedríoDescargaros gratuitamente mi nuevo libro "Cómo vivir feliz sin libre albedrío" desde mi página web librealbedrio.info o visualizad este entretenido video de introducción: youtu.be/qZHnjjiivs0.